|
|  |
Unes paraules sobre la independència judicial
“La independència judicial constitueix un dret humà fonamental, un dret de la persona la realització de la qual és una condició sine qua non per actuar sobre els drets.”
El coneixement jurídic acull un nombre considerable de conceptes. Alguns revesteixen una importància especial i, sens dubte, la independència judicial n’és un. En la seva vessant col·lectiva o institucional al.ludeix a la relació del Poder Judicial amb altres Poders de l’Estat. La dimensió individual designa el deure del jutge d’exercir la seva potestat lliure d’influències estranyes, sotmès únicament al Dret.
La transcendència atribuïda a la independència judicial té un fonament triple.
Primerament, el seu caràcter de pressupost d'imparcialitat de l'actuació judicial. En segon terme, els estrets vincles amb paràmetres bàsics. A aquest propòsit, la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides ha declarat la incidència significativa d'un poder judicial independent i imparcial en el nivell de respecte dels drets humans en general. La relació causal prossegueix ja que el respecte als drets humans determina la qualitat d'una democràcia. S'ha arribat fins i tot a afirmar que la solidesa d'un sistema jurídic depèn del grau d'independència i imparcialitat dels seus jutges.
Alhora, però, la independència judicial constitueix un dret humà fonamental, un dret de la persona la realització del qual esdevé condició sine qua non perquè actuïn la resta de drets.
En línia amb l'exposat, cal donar la veu d'alarma davant la freqüència i gravetat dels atacs contra jutges, fins i tot en països de llarga tradició democràtica. L'organització no governamental Centre per a la Independència de Jutges i Advocats (Ginebra) ha informat que durant el període comprès entre març de 1997 i febrer de 1999, 876 juristes van sofrir represàlies a resultes del compliment de les seves obligacions professionals. La casuística enregistra assassinats, desaparicions, incoacions arbitràries de processos penals, detencions il·legals, tortures, agressions físiques, amenaces i sancions disciplinàries.
Encara que la majoria d'ordenaments contenen un reconeixement exprés de la independència judicial, l’increment constant d'agressions a jutges posa de manifest dos aspectes preocupants. D'una banda, la ineficàcia dels mecanismes de protecció i, per una altra, la responsabilitat dels Estats on passen aquests fets, bé perquè els atacs procedeixen d'individus que exerceixen funcions públiques, bé per la pròpia inoperància de les garanties.
Conscient d'aquesta problemàtica, la Comissió de Drets Humans li ha prestat una atenció creixent, tot aprovant en 1994 el manament d'un relator especial amb àmplies facultats de promoció i enquesta. No obstant, avançar en la protecció supranacional de la independència judicial exigeix la creació d'organismes específics, amb àmbit regional i recursos suficients.
Un altre destacat instrument de tutela internacional resideix en el gairebé universal Conveni sobre l'estatut dels refugiats (1951). D'acord amb aquest text, podrà sol·licitar el reconeixement de la condició de refugiat tota persona que a causa de fundats temors de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques, es trobi fora del país de la seva nacionalitat i no pugui o, a causa de dits temors, no vulgui acollir-se a la protecció de tal país.
Per tant, és clar que la defensa de la independència judicial constitueix opinió política en el sentit del Conveni, i origina el dret al reconeixement com a refugiat per qualsevol dels Estats part.
Per a concloure aquest breu apunt sobre la independència judicial, hem de remarcar el caràcter subsidiari de la intervenció supranacional, la qual cosa fa prioritari que cada Estat estableixi fórmules efectives de protecció dels seus jutges. Només així podrà evitar-se que la present realitat transcendeixi i les solucions acabin per venir des de fora.
|
| |
· DESTACADOS ·
|
· DESCUENTOS ·
|
Productes del Camp
|
| |
