Article històric. El contingut reflecteix la data de publicació original. Dimensis
En els darrers 12 mesos, l'actitud del món editorial i dels consumidors ha canviat. El llibre electrònic ja no és un caprici de tecnòfils. Les cerques de llibres a la Xarxa s'han duplicat als Estats Units i al Regne Unit, i el catàleg creix a un ritme vertiginós. Kindle, per exemple, va començar el seu camí amb 88.000 títols disponibles i ara ja té més de 230.000 amb preus sensiblement inferiors als dels llibres impresos -menys de 10 dòlars, encara que depèn del títol i l'antiguitat-, tots llestos per descarregar en menys d'un minut sense necessitat de tenir un ordinador a prop, usant tan sols la connexió a la xarxa.
El 2008 Amazon ha venut més de mig milió de dispositius Kindle, segons dades de diverses consultores, un 30% més del que predeien els analistes més optimistes l'any 2007. Però aquesta és només una part de la història. Gràcies a l'exposició que ha tingut a mitjans de comunicació generalistes, la idea d'un llibre electrònic ja no sona a una novel·la de ciència-ficció per a l'usuari mitjà. El mes d'octubre passat la popular presentadora nord-americana Oprah Winfrey, que té un immens poder al mercat editorial gràcies a l'èxit del seu club de lectura i les recomanacions que fa als seus teleespectadors, va portar al seu programa el lector de llibres electrònics d'Amazon. Des de llavors, aconseguir un ha estat una missió gairebé impossible, especialment durant el Nadal. L'èxit de Kindle s'ha contagiat a altres empreses, com Sony, que ven models similars encara que amb funcions una mica diferents –només el model d'Amazon permet la descàrrega directa des d'Internet a través de la xarxa de telefonia–.
Ni tan sols l'usuari típic no respon al perfil de l'entusiasta tecnològic. La meitat dels lectors de llibres electrònics són dones, per exemple, quan tradicionalment els homes solen tenir més pes als mercats d'adopció primerenca, els early-adopters.
Del nou Kindle amb prou feines se'n coneixen detalls, però des de la consultora Citigroup Internet Research s'apunta que podria repetir el preu de la versió actual, que per ara només està a la venda als Estats Units a poc més de 300 euros al canvi, i convertir-se en un negoci de més de 1.000 milions de dòlars per a la companyia durant aquest any.
Si la segona versió funciona i Amazon aconsegueix solucionar la disparitat entre oferta i demanda, Kindle podria convertir-se, realment, a l'iPod dels llibres, un equivalent al món editorial del que ha estat l'iPod per a la indústria de la música.
És precisament a l'iPod, o millor dit, en la seva evolució, l'iPhone, on Amazon podria trobar un competidor seriós. Stanza, una aplicació per a la lectura de llibres electrònics ha estat descarregada més de dos milions de vegades de l'App Store d'Apple. Quatre vegades més que els Kindles en circulació, i això sense comptar una altra dotzena d'aplicacions que permeten llegir textos electrònics a la pantalla del telèfon. Els telèfons mòbils tenen certa popularitat com a dispositius de lectura a Àsia, però fins ara cap gran editorial a Occident ha intentat dirigir els seus esforços de digitalització cap a aquest tipus de dispositius. Amb mòbils dotats de pantalles cada vegada més grans i detallades, però, la competència per a lectors electrònics basats en tinta electrònica, com el Kindle, podria ser molt real, fins i tot malgrat la incomoditat que suposa llegir en una pantalla TFT comparat amb la claredat i el contrast de la tinta electrònica, que es comporta de forma similar a la tinta real i el paper.
La nova versió de Kindle, a més, podria mantenir l'exclusivitat amb el mercat nord-americà, com en la primera versió.
Tot i que hi ha diversos lectors de llibres amb característiques semblants a Espanya, construïts amb una pantalla de tinta electrònica de proporcions similars, cap no disposa d'un catàleg tan ampli i l'accés sense fil de Kindle. Els preus d'aquests dispositius oscil·len entre els 300 i els 600 euros segons la mida de la pantalla, la memòria i altres funcions, com ara la presència d'un teclat, les connexions WiFi o les pantalles tàctils.
La gran majoria poden funcionar com a reproductor MP3 —la idea és escoltar cançons mentre es llegeix— i alguns permeten l'anotació manual o mitjançant teclat dels textos mostrats a la pantalla, una característica molt útil, per exemple, per a estudiants que busquen afegir els apunts als materials de lectura de les classes. Durant el 2008 es van vendre a Espanya 8.000 lectors de llibres electrònics.
Cybook Gen3 de Bookeen és un dels models més econòmics –300 euros–. Incorpora una pantalla de sis polzades, 512 Mb de memòria i una autonomia de més de 8.000 pàgines per càrrega. El pes és de només 174 grams i es pot recarregar des del port USB d'un PC. L'iRex IlIad, un altre dels productes disponibles a Espanya, costa 200 euros més, però inclou una pantalla més gran —8,1 polzades— i més resolució. Sony encara no ven de forma oficial els seus lectors a Espanya, però s'espera que ho faci a mitjans d'aquest any.
Els continguts encara són escassos, però, si es busca bé, és possible trobar bons títols. Cervantes Virtual, un repositori de grans clàssics de la literatura espanyola, disposa de versions electròniques gratuïtes de milers d'obres. Ni tan sols cal registrar-se, només cal acudir a la pàgina web —www.cervantesvirtual. com— i descarregar el que es vulgui. Totes les obres són lliures de drets d'autor.
Llegir-e —www.leer-e.es—, distribuïdors dels dos lectors esmentats més amunt, disposa d'una pàgina web amb una gran selecció de títols amb preus que ronden entre els dos i els cinc euros. Recentment s'han incorporat a la llista les obres representades per l'agent literària Carmen Ballcells, que té els drets, entre d'altres, de Cortázar, García Márquez, Cela i Vargas Llosa. Grammata –www.gram mata.es–, que ven a Espanya el lector Papyre –300 euros– disposa també d'un catàleg gratuït de 500 títols.
Font: Ariadna