Article històric. El contingut reflecteix la data de publicació original. Dimensis
El perfil del blocaire europeu es correspon amb una dona de 31 anys, llicenciada superior o estudiant i que passa 16 hores de mitjana a la setmana connectada a Internet. Aquests són alguns dels elements de la radiografia de la blocosfera europea que es va donar a conèixer durant la I Trobada Europea de Xarxes Socials celebrada a Barcelona i organitzada per Microsoft.
A Europa Occidental hi ha 4,2 milions de blocaires actius, gairebé 700.000 d'ells a Espanya, fet que suposa un 5% de tota la població online i la xifra es dobla cada any, segons dades de la consultora Forrester. El seu vicepresident director d'investigació, Jaap Favier, però, ressalta que l'important no és tant la quantitat com la qualitat. «Són l?avantguarda, i la seva influència no deixa de créixer».
Favier explica com les dinàmiques de grup han esdevingut essencials gràcies a la tecnologia. Valent-se d'una anècdota succeïda a un amic seu amo d'un hotel, va mostrar la importància creixent de les xarxes socials. Va explicar com un simple comentari negatiu en una web de viatges, va fer baixar un 30% les reserves en aquest establiment romà.
«Encara que sigui una veritat dolorosa, ells –pels internautes– tenen el control», diu Favier. El consultor de Forrester adverteix empreses, mitjans de comunicació o publicistes que les coses ja no es poden fer com fins ara. "Cal escoltar i permetre la participació dels usuaris en l'elaboració dels continguts".
Estructura de la blocosfera
Per a Favier, una minoria de blocaires, sobre un 7%, són els autèntics creadors de contingut, els innovadors. Un segon grup de mida similar, els crítics, revisen i milloren el que s'ha creat. En una tercera fase, toca el torn als recol·lectors. La seva missió és recollir i difondre per la Xarxa el nou material. Per acabar, la gran massa de lectors, els passius, reben la informació.
No hi ha cap mà negra darrere que mou els fils, és la pròpia dinàmica social tradicional però multiplicada per efecte de la tecnologia.
Com aprofitar el poder de les xarxes socials
La companyia Nokia estrena abans alguns dels seus nous terminals al món virtual del videojoc Second Life abans de decidir-se per fabricar-los al món real.
Altres empreses com Nike o Adidas ofereixen a determinats usuaris la possibilitat de dissenyar les seves sabatilles. "Els resulta ruïnós", aclareix Favier. Però els compensa perquè així cuiden la seva imatge de marca i recullen noves tendències entre els joves.
La firma de cosmètics Dove també ha recorregut a les xarxes socials per difondre la campanya per una bellesa real.
La clau està en un fet comprovat. «Confiem els uns amb els altres, no amb les empreses», assegura Favier. L?estudi de la seva consultora fa bo això de «m?ho ha recomanat un amic».
Segons les dades, gairebé el 80% dels internautes confien en les recomanacions que els fan amics i familiars. Li segueixen en importància els consells que obtenen de consumidors que posen missatges online. Queden lluny els anuncis publicitaris i missatges que apareixen en premsa, ràdio o televisió.
Les xarxes socials ho han canviat tot
Blogger, Messenger, MySpace, Flickr, Youtube i un llarg etcètera conformen els nous mitjans socials. «Es tracta que molts treuen el poder a uns quants i s'ajuden els uns als altres sense esperar res a canvi i com això no només canviarà el món sinó la forma mateixa en què el món canvia», explica Caroline Vogt, de Microsoft, en la presentació «El poder de les Xarxes Socials».
Vogt, que se centra en els Spaces de Windows Live, explica que no hi ha grans ambicions a la majoria dels blocaires. Els seus motius principals són mantenir el contacte amb familiars i amics i fer servir el bloc com una forma més dexpressió personal.
Una cosa semblant passa amb els lectors de bloc. Els interessen els blocs personals, els dels seus amics i els fotoblog. Els blocs de contingut informatiu apareixen en quart lloc dels seus interessos.
Segons relata, les tres raons principals que tenen els espanyols per fer servir les xarxes socials són expresses o llegir opinions sobre temes diversos, estar en contacte amb amics i família i, finalment, visitar altres Spaces. Com diu Favier, «el contingut no és el més important, són les relacions en si mateix».